23 de març 2011

P.S: Cultura audiovisual 1

• Exercici 1
Responeu, de manera concisa, a les qüestions següents:

1.1. Expliqueu quina diferència hi ha entre les accions d’enfocar i enquadrar.
Enfocar és centrar el visor d'una càmara fotogràfica, de video, de cinema, etc., la imatge que es vol obtenir gràcies a un zoom, en canvi, enquadrasr, fa referència a centrar la imatge.
1.2. Descriviu breument el concepte d’aire, aplicat al fotograma d’una pel·lícula.
L'aire és l'espai "buit" que apareix en una fotograma, i que fa que respiri la imatge sense la necessitat d'ocupar aquesta, tot l'espai.
1.3. Digueu què és i quina funció fa un objectiu de tipus zoom.
La funció d'aquest tipus d'objectiu permet acostar-nos a la imatge que captarem amb l'objectiu, des d'un lloc fix. 

• Exercici 2
OPCIÓ A

La imatge següent correspon al cartell promocional de la pel·lícula Blow up, de Michelangelo Antonioni (1966). Observeu-lo atentament i responeu als apartats 2.1 i 2.2. 


2.1. Dibuixeu un guió il·lustrat (storyboard) de deu plans a partir de la imatge que mostra el cartell. Aquest guió il·lustrat ha de constar necessàriament dels plans següents: un pla picat que reflecteixi el punt de vista del fotògraf i un pla contrapicat que reflecteixi el punt de vista de la model. Identifiqueu i anomeneu cada un dels deu plans dibuixats amb el nom tècnic adient.

2.2. Definiu els conceptes falta de ràcord i salt d’eix aplicats a la narrativa audiovisual. A partir dels personatges del cartell, dibuixeu dues situacions que reflecteixin aquest conceptes.
Falta de ràcord → És l'absència de coherencia entre dos plans, és a dir algo, un objecte que apareix en un pla i que en el següent ha desaparegut sense cap motiu, o per exemple que en una pel·licula medieval hi surti un rellotge digital.
Salt d'eix → Efecte òptic que és produeix quan es creuen els eixos d'acció de manera que és dóna una perspectiva falsa de la continuitat dels plans.


OPCIÓ B

Observeu atentament la fotografia següent, obra de Juan Rulfo, i responeu als apartats 2.1 i 2.2.
                               Barda tirada en un campo verde, Juan Rulfo, 1948.

2.1. Analitzeu la imatge considerant els aspectes següents:
La imatge del mur és la que ocupa més espai en la fotografia, s'ajunta amb la part del terra on està arrelat i que també ocupa gran part de l'espai, quedant així, a la cantonada esquerra de dalt un petit espai on s'hi aprecia el cel. La complicitat d'aquesta fotografia és aconseguir l'efecte de profunditat i llunyania que ens mostra el mur fotografiat, la posició del fotogràf i de l'objectiu d ela camera per tant ha d'haver estat estudiada de manera estratègica. Tenint en compte que el mur requereix una continuitat tindrem en compte que és un primer plà on hi podem veure part del mur i de la seva continuitat, i part de l'espai on esta situat. La textura en aquesta imatge té molta importància ja que juga amb la rugositat extrema de mur fet per les totxanes. El cel es presenta sense cap tipus de rugositat, completament llis, fet que contrasta amb el mur, cal dir que el mur connecta el cel amb la terra. La il·luminació és natural, ja que parlem d'un espai obert, i podem veure com la llum txoca clarament amb el mur fent un joc de clars i foscos.


2.2. Expliqueu de manera detallada les eines i els procediments que pot haver utilitzat l’autor per a crear aquesta fotografia i justifiqueu el vostre raonament.
Per a realitzar aquesta fotografia s'ha hagut d'utilitzar una càmera amb un objectiu de precissió per a captar tant les rugositats, per aconseguir l'efecte de profunditat cap a l'infinit, i per a captar l'efecte de la llum i els foscos. Al ser una imatge de l'any 1948 trobem que no s'ha hagut de fer cap millora respecte al color en escala de grisos.