John Cage

(Los Ángeles, 1912 - Nueva York, 1992) Compositor estadounidense. Tambien poeta y ensayista, se le sitúa dentro de la corriente vanguardista norteamericana de la segunda mitad del siglo XX, influyente tanto en las tendencias experimentales contemporáneas de Estados Unidos como de Hispanoamérica.

Hijo de un ingeniero inventor de aparatos electrónicos y submarinos, ingresó en la Universidad de Pomona (California), y cursó luego en Europa estudios de arquitectura y piano. John Cage desarrolló muy pronto una tranquila pero tenaz voluntad de experimentación aplicada, en particular, a la música, pero en un campo más amplio de exploración sobre el lenguaje. Fue fundamental su experiencia de aprendizaje con A. Schönberg, que lo convirtió en seguida en un compositor radical, inventor de una música vivida como "agregación de sonidos" y, por lo tanto, también de "silencios", definidos como "sonidos inaudibles".

CHRIS BURDEN

Chris Burden va nèixer a Boston el 1946. És un arista estatunidenc conegut per les seves perfomances. Va estudiar arts visuals, fisica i arquitectura a la Universitat de Pomona.

El 1978 va arribar a ser ell mateix professor a la Universitat de Califòrnia.

La reputació de Burden com a artista va començar a crèixer a principis dels anys 70 després que fes una sèria de controvertides perfomances an les quals la idea del perill personal com a expressió artística va ser central. La seva obra més coneguda d'aquesta època va ser Shoot quant una ajudant li va disparar al su braç esquerre a una distància de 5 metres.

WOODSTOCK

El Dimarts dia 24 de novembre vam anar a Cardedeu, al Teatre Verdi a veure una pel·lícula en vrsió original anomenada "Woodstock".

L'any 1969. Elliot Tiber, un decorador enfincat a Greenwich Village, Nova York, al qual les coses li van francament malament, ha de tornar al seu poble natal, a l'estat de Nova York per ajudar els seus pares a portar un vell motel anomenat El Monaco. El banc està a punt de quedar-se am el negoci.Quan Elliot s'entera de que al poble del costat els han donat una autorització per realitzar un festival happy de música, truca als organitzadors pensant que aquesta pot ser la ocasió per revitalitzar el motel. Tres setmanes més tard, mig milió de persones es dirigeixen cap a la granja del seu veí a White Lake. Elliot està a punt de submergir-se enu na experiència que definirà a tota una generació. Canviarà la seva vida i la cultura pop per sempre.

La meva opinió sobre aquesta pel·licula és que és un honor poder veure una pel·lí cula en versió original subtitulada perquè s'aprecia la veu original dels actors i actrius. Tot i així crec que a la pel·lícula li faltaven varies escenes perquè hi havia coses que no lligaven o que falatava resoldre. Tot i així els actors s'avien ficat molt en el paper corresponent fins al punt de creure que la pel·lí cula realment era d'aquella època i no pas tant actual.

TIM BURTON

Timothy William Burton va nèixer a Burbank, Califòrnia el 25 d'agost de 1958. És una gran director de cinema nord-americà.
La seva primera pel·lícula com a director va ser Vincent, on va fer servir la tècnica de l'stop-motion. Els diàlegs estaven escrits en vers, tot fent un clar homenatge a Edgar Allan Poe. L'argument gira al voltant d'un nen que, com Burton, idolatra al seu idol de la pantalla, des de la seva infancia, Vincent Price.

TREBALL FINAL DE POE

Per trobar la imatge final de Poe, vaig fer dues sessions de fotografia basant-me només en la segona imatge que vaig publicar, la que tenia unes lletres que posaven "the silence of the dark".
La preparació d'aquestes fotografies va ser mullar-me tot el cabell i a mesura que feia fotos, anar-me pintant els ulls amb color negre.
M'he basat en l'expressió de la cara i la mirada (he aprofitat que tinc els ulls molt grans). La expressió general havia de ser de por, com demanat ajuda. Hi ha diversos contes de Poe ens els que en algun moment del relat el protagonista o pesonatges tenen aquest tipus d'expressió a la cara, com ara per exemple en el relat de "la mort Vermella" quan els convidats s'adonen del personatge estrafolari que mata el príncep només mirat-o o en "Metzengerstein" quan el cavall maleït sendú el baró cap el bosc encès en flames.
Després de fer les fotografies les he passat al photoshop tot retocant la llum i el contrast i sobretot enfocant bé i perfilant les imatges.
La primera és molt impactant, sobretot perquè es veu molt l'ull i la segona és més tètrica.

TREBALL POE

He estat fent proves per el treball definitiu de Poe, encara no tinc clar com serà. Vaig fer una sessió basant-me només en la segona fotografia que vaig publicar, la que tenia unes lletres que posaven "the silence of the dark".

La preparació d'aquestes fotografies va ser mullar-me tot el cabell i a mesura que feia fotos, anar-me pintant els ulls amb color negre.

JORDI PERICOT

El dijous 12 de novembre vam anar al Museu de Granollers a visitar l'exposició de Jordi Pericot titulada 20 anys d'art cinètic (1964-1984).

Aquesta exposició és un recorregut a través de l'art contemporani, tot vinculant l'art i la cinència com a elements precursors de l'actual cultura de la imatge. Jordi Pericot utilitza l'art cinètic dins de lesseves obres, d'aquesta manera l'espectador deixa de ser passiu i passa a seu un subjecte participiatiu, raó per la qual molts teòrics han definit l'art cinètic com un dels precursors de l'actual art interactiu.

CARTOGRAFIES DEL NO-LLOC

La exposició del no-lloc es basa fonamentalment, en les cartografies relacionades amb la riquesa i la felicitat dels països rics i pobres, i una sèrie de curtsmetratges seguits amb base els problemes amb palestina, un altre amb efectes òptics, i un que es podia interpretar com una base de dades universal.

Crec que l'exposició recreada era interessant, però amb poca informació. Vam arribar a l'exposició poc informats i vam quedar-nos una mica perplexos perquè ens perguntaven coses i no saabiem què respondre tot i així l'exposició no estava malament.

PEP DURAN

Aquesta imatge mostra la sala d'exposicions de Cardedeu. A les parets, entre els quadres hi havia anotacions escrites en llapis pel mateix artista, estan numerades en la imatge. 1- Enmetxar dosmons...dues maneres de contruïr. Dues biologies, ues biografies. 2- Perllongar les imatges, fer-les sortir del marc, construïnt una línia infinita... 3- Paisatges ficticis, un calidoscopi personal, pl`nols inacabats, camps tattuats d'amunt del paper... 4- Imatges trobades i encolades, objectes clavats, colors foscos, emboirats, petjadespetrificades, troços de vidres, cendres...

______________________________________________________

Pep Duran ha treballat paral·lelament a la seva carrera d'artista com a escenògraf. Ha participat den diverses exposicions tant individuals com col·lectives arreu del món. Ell és llicenciat en escenografia i figurinisme (1979 per l'Escola Superior d'Art Dramàtic de Barcelona). És Premi de Cinematogradia de la Generalitat de Catalunya al Millor Tècnic pel vestuari de la pel·lícula "Luces y Sombras de Jaime Camino" de 1989.

La exposició que vam anar a veure les dues classes de batxillerat Artístic d'arts plàstiques es diu ÍMBRIC. És una exposició col·lectiva en la que hi participen Pep Duran i els germans Castell.

______________________________________________________

Crec kque ha sigut una exposició molt interessant ja que no eren només quadres el que vam veure sinó que era tot el conjunt de la sala d'exposicions que havia estat ransformada en una gran obra d'art, on tot estava lligat.

TREBALL POE

TREBALL POE

La vertitat és que encara no tinc la idea de com fer el treball de Poe, em sento com una mica bastant perduda amb aquest tema. Per una banda podria fer un muntatge fotogràfic combinant dibuix i fotografia o fer un treball fotografic de només la meva cara d'una manera gòtica o que contràriament no ho fos.

Tinc algunes imatges que em podrien servir però encara no estic segura de que poden significar i de com es poden relacionar amb poe.
La primera i la tercera les vaig fer a la fàbriaca de les arts i la segona la vaig fer a casa.

REIXES I LLIBERTAT

Aquesta és la foto que més m'agrada de totes les que vaig fer. És una imatge que significa la llibertat o el fet d'aconseguir-la. Per una banda hi ha la reixa que et manté pres/a dins d'un lloc i per l'altra banda hi ha el cel, completament blau que et convida a aconseguir la llibertat. La llum dàquesta imatge ve de la part inferior esquerre, però tota la imatge (bàsicament la reixa) queda a contrallum.

VÈRTEX DE VIDRE

Aquesta fotografía és d'un dels vidres del contenidor. És una de les puntes d'un dels vidres trencats. Un pla detall de l'aresta on es junten les dues cares tallants del vidre. Aquesta imatge dona una gran impressió i més a simple vista ja que sembla que sobresurti de la fotografia. Està feta amb MACRO.

REFLEX

La primera imatge és d'uns vidres que hi havia en un cdels contenidors de la fàbrica de les Arts. Em va fer gràcia perquè es reflectia l'edifici del davant i per quest motiu vax fer la foto. Més tard vax fer la fotografia de l'edifici reflectit per tal de porde-les comparar.

TANCAT

Aquestes dues imatges són dos plans de detall del mateix objecte, però com es pot veure són fetes des de dues posicions diferents la primera és un contrapicat i la segona es un picat.

CADENES AMB PESTELL

En aquesta imatge apareixen dos punts que ens criden l'atenció, el primer són les cadenes i el segon és passador de ferro de la porta. És un contra picat, ja que la imatge està feta des de sobre. Com es pot observar, també he utilitzat el MACRO per a aquesta fotografia, per quest motiu les cadenes al principi queden desenfocades i a mesura que sallunyen del primer pla es van enfocant.

FINESTRES INFINITES

Aquesta imatge és un pla general d'una de les naus de Roca Umbert. El fora de camp seria la continuitat de la nau . És una foto molt lluminosa en la que es pot veure les finestres de la nau de més gran a més petit gràcies a la perspectiva.

NOMBRES INACABABLES

Aquesta imatge em dona una sensació de continuitat. És un pla detall d'una cinta mètrica, està realitzada am l'opció macro i al final de la imatge, al fons es pot veure com es desenfoca i queda fora de pla.

ESPAI TEMPS

Aquesta foto m'agrada molt. És un pla detall d'un ferro encorvat clavat en una toxana. Aquesta foto està feta am Macro per tal de poder enfocar bé el detall i deixar a segon pla la part més llunyana. Fa l'efecte que el ferro estigui sobresortint de la foto, és per quest motiu que m'agrada tant.

ESPÍRITUS DE LOS MUERTOS

Aquí us deixo un poema d'Edgar Allan Poe que es titula "ESPÍRITUS DE LOS MUERTOS (SPIRITS OF THE DEAD)". M'ha cridat l'antenció per lo tenebrós que arriba a ser.

1 Thy soul shall find itself alone 'Mid dark thoughts of the grey tomb-stone - Not one, of all the crowd, to pry Into thine hour of secrecy:	I Tu alma se encontrará sola a sí misma en medio de oscuros pensamientos de las piedras de la tumba gris. Nadie, entre toda la multitud, espía en tu hora de secreto.
2 Be silent in that solitude Which is not loneliness - for then The spirits of the dead who stood In life before thee are again In death around thee - and their will Shall then overshadow thee: be still.	II Sé silencioso en esa soledad, que no es tristeza de estar solo, pues entonces los espíritus de la muerte que estuvieron en la vida antes que tú, están de nuevo en la muerte a tu alrededor. Y su voluntad habrá de subyugarte: no te muevas.
3 For the night - tho' clear - shall frown - And the stars shall look not down, From their high thrones in the Heaven, With light like Hope to mortals given - But their red orbs, without beam, To thy weariness shall seem As a burning and a fever Which would cling to thee for ever :	III La noche, aunque clara, fruncirá el ceño, y las estrellas no mirarán hacia abajo, desde sus altos tronos en el cielo con luz como esperanza dada a los mortales. Pero sus rojos ojos, sin rayo parecerán para tu cansancio como una quemadura y una fiebre que se adheriría a ti para siempre.
4 Now are thoughts thou shalt not banish - Now are visions ne'er to vanish - From thy spirit shall they pass No more - like dew-drop from the grass:	IV Ahora hay pensamientos que tú no prohibirás. Ahora hay visiones que no desterrarán. No pasarán de tu espíritu jamás, como gotas de rocío de la hierba.
5 The breeze - the breath of God - is still - And the mist upon the hill Shadowy - shadowy - yet unbroken, Is a symbol and a token - How it hangs upon the trees, A mystery of mysteries! -	V La brisa, la respiración de Dios, está quieta, y la niebla sobre la colina tenebrosa, tenebrosa, todavía intacta, es un símbolo y una señal de cómo se sostiene sobre los árboles un misterio de misterios.

VINCENT PRICE